Aquest pessebre està ambientat, bàsicament, en el nucli antic del poble de Mont-roig. És una interpretació, una recreació dels seus indrets més característics. És el Mont-roig que va conèixer Joan Miró, el que va pintar a “Mont-roig, el poble” (1916), des de ponent, des del turó de Les Creus, o des de l’altre costat del poble a “Mont-roig: poble i església” (1919), des de prop del Primer Pont.

Hi podem veure l’Església Vella, amb el seu esvelt campanar, l’antiga abadia al costat,  el carrer Major que puja des del portal de la que fou plaça Castelar (després del Generalísimo Franco i ara Joan Miró) cap a la de l’Església Nova, el mercat porxat, a la plaça de l’Església (avui de Mn. Gaietà Ivern), la que fou Casa de la Vila i escoles (ara Casa de Cultura Agustí Sardà), el portal de la Canal (que sabem per algun vell que Miró el va pintar, però deu ser algun dels quadres que va destruir), una mica més enllà el rentador municipal on les dones hi rentaven i anaven a fer safareig, la fumera de la destil·leria de cal Rom i algun hort amb els corrals dels animals…

No és una maqueta del poble ni una reproducció mimètica de la realitat, és l’agrupació, la condensació de llocs, cases i edificis significatius. Al final del poble hi trobem el Peiró, aquella ermiteta on es diu que van baixar la Mare de Déu quan un pastor la va trobar en una cova de la muntanya roja que dóna nom al poble i, més enllà, la pròpia muntanya amb l’ermita dedicada a la Mare de Déu de la Roca i més amunt la de Sant Ramon de Penyafort, amb el camí en ziga-zaga ple d’atzavares i figues de moro. De fons, les muntanyes que emmarquen la vila de Mont-roig: la Mola, l’Areny i la muntanya punxeguda d’Escornalbou.

Els carrers del poble estan farcits de figures fent oficis, sovint, desapareguts: un matalasser, un ferrer, un esmolet… O quasi: un pastor, un llenyater… una dona fent punta de coixí davant de l’antiga Abadia (ara Casal d’Avis), les dones que anaven al rentador a fer bugada, el pagès esquerrant olives, les parades de peix i verdures a la plaça, la dona anant a buscar aigua a la font… Si parem bé l’orella podrem escoltar el xivarri de la canalla a l’escola.

El naixement està representat en una bonica barraca de pedra seca. També hi ha algun marge i una trona al voltant d’un oliver per resguardar-lo de l’impetuós serè (mestral). És ben conegut que Mont-roig té un important patrimoni de pedra seca, amb més de cent barraques catalogades (algunes de grans dimensions) i declarades BCIL (bé cultural d’interès local) .

Davant del Portal del carrer Major hi trobem un cotxe. No és un vehicle qualsevol, és la Rúbia. Un d’aquells cotxes tipus familiars amb part del xassís de fusta de color daurat (d’aquí li venia el nom). És la Rúbia del Romàtic, del Francesc Solé i Sedó, aquell cotxe que feia de taxi, que va dur tantes vegades Joan Miró, cap a Reus, Cornudella i Ciurana…

També hi trobem l’era del carrer d’Amunt (abans coneguda com de la Cisqueta Avilona) a la manera d’aquella “L’era del blat” que Miró va pintar el 1918. O una figura com la del quadre “La masovera” (1922-1923), al portal de la Canal. I, al costat dret del diorama, hi ha el propi Joan Miró pintant, en un cavallet, el famós quadre “Mont-roig: poble i església” (1919). No hi podia faltar. Cal dir que aquest immens treball, de varis mesos, de recreació del Mont-roig “d’abans” ha estat, fonamentalment, obra de la Yolanda Vela. Naturalment, amb l’ajut dels altres membres de la junta del Centre Miró. Ella fou també l’ànima del pessebre de l’any passat, on es reproduïen sis quadres de Miró: “Mont-roig, Sant Ramon” (1916), “Mont-roig: poble i església” (1919), “Hort amb ase” (1918), “La masia” (1921-1922), “La casa de la palmera” (1918) i “Platja de Mont-roig” (1916). Veure notícia “52”.

.

PREMSA

“Mont-roig recrea en una maqueta cómo era el pueblo que conoció Joan Miró”. “Diari de Tarragona” (18-02-2013)

.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

•