Cistell i branca de Pal de ballarí

with No hi ha comentaris

 

El Centre Miró ha anat incorporant durant els seus deu anys d’existència diversos elements mironians per completar el seu relat etnogràfic. Per exemple, al setembre de 2009 vàrem fer una reproducció del famós “Sol de palmes” que tenia Joan Miró al mas de Mont-roig i al Taller de Son Abrines de Palma de Mallorca, o la panera de peix que vam comprar el 2010.

 

Ara, el juny de 2015, aprofitant que un mont-rogenc, Domingo García-Fresneda Martínez, ja jubilat, es dedica a fer diversos objectes en vímet, li hem demanat si ens podria fer un cistell com el que tenia Miró al seu estudi del Passatge del Crèdit de Barcelona. Aquest surt en dues fotografies del seu amic Joaquim Gomis, publicades en el llibre “Joaquim Gomis / Joan Miró (Fotografías 1941-1981)”. A la pàg. 34 hi tenim una vista general de part del seu estudi i a l’esquerra i dalt d’un moble hi ha el cistell amb el tros superior d’una branca d’un Pal de ballarí. A la pàg. 42 hi trobem un primer pla del mateix cistell amb aquella branca. Ens emociona veure aquest tros de Pal de ballarí situat en una posició tan destacada. El Pal de ballarí de l’atzavara fou un element molt important en l’evolució de l’obra de Miró, fonamentalment a partir del quadre “Terra llaurada” (1923-1924). D’aquest Pal de ballarí naixerà aquella escala de l’evasió que s’esdevindrà un dels principals signes mironians.

 

Domingo García-Fresneda Martínez s’asseu pràcticament cada dia en aquell banc de pedra de la plaça de Joan Miró, ben a prop del portal de l’Església vella (1595), la font (1801), el rellotge de sol (1616) i el campanar (finals del s. XVI). Exactament a sota de l’artístic cartell amb el nom de la plaça que va fer el mont-rogenc Francesc Javaloy Calaf per la seva inauguració aquell memorable 29 d’abril de 1979, quan Mont-roig li va fer un homenatge popular al genial pintor. Per cert, Francesc Javaloy Calaf es fill i net dels masovers que van estar al Mas Miró del 1927 a l’octubre de 1955.

 

Domingo García-Fresneda Martínez, sota d’un majestuós arbre que li fa ombra, treballa sense parar trenant el vímet (planta del gènere Salix, molt flexible i que ja fa molts anys que no vèiem treballar). Ens explica que va néixer a Castril de la Peña (Granada) l’any 1940 i que va arribar a Mont-roig als anys seixanta. Per a ell, treballar el vímet fou una necessitat de la postguerra. A casa seva eren pagesos i hi havia molta necessitat. No hi havia diners i calia fer-ho pràcticament tot: cistells, cistelles, cadires, recipients, coves, paners, senalles… Comenta que el seu mestre fou son germà gran, encara que, en aquella època tothom en sabia fer, més o menys bé. Sobretot a l’hivern, en arribar a casa al vespre i essent les nits més llargues, en acabar de sopar, es posaven a treballar el vímet.

 

També ens explica que el vímet el treu de Vandellòs, de la seva terra (Andalusia) i també de Mont-roig (barranc de Rifà, encara que el troba més vast).

 

Domingo García-Fresneda Martínez és un artesà de primera, que fa i treballa coses de la nostra terra. Un artesà que li hauria agradat conèixer Joan Miró.

 

Aquest cistell amb la branca d’un Pal de ballarí el tenim en una “trona” de l’esquerra del Centre Miró.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca