“Alçat, sense repòs… contra el vent”

Poc a poc i sense parar

“Indesinenter” (Salvador Espriu)

.

• 

• 

.

Als companys del “Centre Miró”, pels catorze anys treballant impel·lits per una immensa exaltació mironiana. Entre d’altres, alguns que varen col·laborar fins al final del llarg camí: Glòria Alsina, Miquel Anguera, Cristina Bargalló, Esther Bargalló, Irene Oechsle, Maria Pilar Just, Angelina Rovira, Vicenç Toda i Yolanda Vela. 

“Miroia”, deia Pompeu Fabra en el seu “Diccionari General de la Llengua Catalana”, és una “cosa que atrau la mirada”. Miró i Mont-roig, junts o per separat, sempre m’han corprès. Han estat per a mi una interessant miroia.

Aquest “Miroia Miró Mont-roig” és el tercer llibre que dedico a la relació de Joan Miró amb Mont-roig. Abans he publicat: Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)” el 2012 i “Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l’oreneta (1930-1983)”, el 2018.

També he enregistrat els documentals: “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002), “Safatans mironians” (2007) i “Centre Miró” (2010).

Amb “Miroia Miró Mont-roig” tanco aquell cicle mironià que vaig començar el 1979, fa quaranta-quatre anys.

Ara, m’he proposat recopilar en un llibre un conjunt de textos que he anat publicant sobre, i al voltant de Miró. Els he escrit des de 1993 fins al 2021. A més, al final,  incloc un rar text, “Miroia”, que vaig escriure el 1985 i que no vaig arribar a publicar.

A “Miroia Miró Mont-roig” hi ha textos d’anàlisi de l’obra de Miró, sobre els seus orígens a Cornudella, personatges que van col·laborar amb ell, la meva relació personal amb ell i la seva obra, i la crònica d’aquella experiència fascinant que fou el “Centre Miró” (2004-2018) que es va malmetre per la mesquinesa d’alguns.

El “Diccionari català-valencià-balear”, dit “Alcover-Moll”, defineix “miroia” com una “cosa que atreu la mirada, que fa goig o resulta interessant de veure” o també com “miratge; cosa que es veu il·lusòriament”. No crec -ni ha estat la meva idea-, configurar, estructurar, aquest llibre com un miratge, sinó per aconseguir que el lector, per poc que hi col·labori, arribi a copsar l’essència màgica del binomi Miró / Mont-roig.  

.

• 

• 

• 

•