Era un recorregut pels indrets mironians de Mont-roig. Nou localitzacions identificades per un palpenell (una muntanya roja). El primer estava en aquella platja on Miró dibuixava a la sorra, amb qualsevol tros de pal, les seves estrelles, és la “Platja de Mont-roig” (1916). Un xic més amunt, pujant pel costat del barranc de la “Pixerota”, trobabem “Mont-roig, el pont” (1917).

Els següents paratges corresponen al “Mas d’en Romeu”, molt a prop del “Mas Miró”. “Hort amb ase”, “La casa de la palmera” i “Les roderes”, tots del 1918, són les visions lateral, frontal i des de darrere d’aquesta masia. La famosa palmera fa anys que va morir, només hi queda un tros de tronc, però molt a prop n’hi ha una altra de plantada pels seus propietaris des del 1919 (la família Cortés). El barranc de “Les roderes” és aquella mateixa “Pixerota”, per on baixava Miró cap al mar, està ple d’atzavares. Aquesta planta feréstega, quan està a punt de morir, treu al seu bell mig un “pal de ballarí” que s’alça majestuós cap al cel esclatant en constel·lacions d’estels (”Terra llaurada”, 1923-1924).

Al “Mas Miró”, des del camí d’entrada, trobem en primer terme el taller del pintor. A tocar darrere seu hi ha transversalment el “Mas”, i a continuació, frontalment, la casa dels masovers. Aquest darrer serà el tema de “La Masia” (1921-1922), el famós quadre que comprà Hemingway. Sabem que Miró començà el quadre a Mont-roig i que l’acabà a París pintant-lo descalç, trepitjant terra i herbes del Mas. És un inventari de la vida dels pagesos de Mont-roig, amb els seus atuells i animals. Per aquests camps hi corria una nena de cabells rossos i mirada immortalitzada a “La Vaileta” (1918). És la mont-rogenca Consol Boquera quan tenia quatre anys; els seus pares eren els mitgers d’aquelles terres. Els camps de darrera del Mas, són els que quedaren reflectits en el quadre “Vinyes i olivers” (1919).

Ja al poble hi ha “Poble i església de Mont-roig” (1919) i “Mont-roig, el poble” (1916). El primer és la visió des del “Primer Pont”, al costat de la Cooperativa Agrícola. Hi ha alguns elements significatius: el pagès cavant, la bandera catalana (afegida per Miró) al terrat d’una casa del carrer Major (en primer pla), la simplificació d’unes canyes que encreuant-se formen gairebé estrelles mironianes, i un “173” fora de mida. Miró en aquell llibre/entrevista de Georges Raillard dirà: “si faig una sèrie de coses, sempre són en quantitat imparell…”, i quan l’autor li pregunta per la desmesura del “173”, respondrà: “no es tractava d’un interès plàstic, era per les pròpies xifres”.

L’altra perspectiva del poble és lateral, des del turó de “Les Creus”. Es poden pressentir aquells carrers que el creuen longitudinalment en direcció al mar, i les costes que els uneixen esglaonadament i un xic abruptament.

Després de l’ermita del Peiró arribarem a la muntanya roja, on hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Roca; per damunt del conjunt blanc hi sobresurt, quasi penjada en el buit la capella de Sant Ramon. El quadre “Mont-roig, Sant Ramon” (1916) és la visió des del darrer tram del camí vell que ve del poble. Aquesta muntanya de gran devoció per aquella Mare de Déu bruna trobada en una d’aquelles coves, és on conflueixen històries antigues d’un “rei moro”, i la molt versemblant teoria que les formes d’aquestes coves (d’arenisca) van servir d’inspiració a Gaudí.

Els camps de Mont-roig també són escenari d’aquella “Terra llaurada” (1923-1924), punt de ruptura en la pintura mironiana, on el detallisme poètic anterior, més a prop de la realitat, deixà pas a una irrupció de l’imaginari, esclatant en un singular món de signes. Signes sempre arrelats als paratges de Mont-roig. És el “Pal de ballarí”.

3MR: Mirar, Miró, Mont-roig