Joan Miró

Hi ha cròniques que esmenten que Joan Miró va néixer a Mont-roig, però no va ser fins els divuit anys que hi va anar per primer cop per recuperar-se d’una llarga malaltia (1911). El seu pare havia comprat l’any anterior el “Mas d’en Ferratges” al marquès de Mont-roig. En aquella època, Mont-roig era ja un poble gran, tenia uns 2.500 habitants. Aquella era una extensa finca, situada entre el mar i el poble, amb una gran casa blanca que contenia una torre de l’època del pare del marquès (un mont-rogenc que va fer fortuna a Cuba). Quan anys més tard Hemingway visità Miró, va dir que li recordava les construccions d’aquella illa.

Aquell xicot emmalaltit es va refer ràpidament. Va oblidar-se d’aquella vida angoixosa per ell, la d’aprenent d’escrivent a Barcelona. Va començar a recórrer aquella plana de Mont-roig, des del mar fins la muntanya roja de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Miró xalava a Mont-roig.

Després, any rera any, passarà llargues temporades al seu Mas (ja “Mas Miró”). A partir de 1921 s’estarà els hiverns a París i els estius al Mas. A Mont-roig camina molt i observa més. Mira els camps rústics plens de garrofers i olivers (amb les seves fulles perennes), les parades de vinyes amb les branques de ceps recargolant-se, els solcs perfectament paral·lels i recentment sembrats, aquells horts farcits de canyes per on s’enlairen bajoqueres i tomaqueres.

A l’estiu devia agrair la marinada, aquell ventet suau i fresquívol que venint del mar alleugereix la calor. Al setembre quedava encisat per aquells vespres de cel rogenc. El sorprenia aquell furient i impetuós vent, el serè, que colpeja les muntanyes de Pratdip i Colldejou i s’escampa per la plana fins a perdre’s dins un llis mar que adquireix un blau intens com mai. A principis de setembre els pagesos veremaven i, a finals, recollien les garrofes. Miró s’enduia de Mont-roig aquelles olors fortes i penetrants: la tendra del moscatell acabat de collir i l’aspra de la garrofa. Probablement al gener devia rebre algun pot d’arbequines que li enviaven els masovers quan acabaven l’oliva.

El 1956 Miró s’instal·la a Mallorca. Però els estius, des de Sant Joan (24 de juny) fins passat Sant Miquel (29 de setembre, la Festa Major), retorna al poble. Sempre durà Mont-roig ben endins.

El novembre de 1975 es va fer lliurament a la Fundació Miró de Barcelona d’un garrofer de Mont-roig que quedà instal·lat al pati de Llevant. El 29 d’abril de 1979, Mont-roig li fa un homenatge popular promogut per l’Associació de Veïns “Muntanya Roja”. Se’l nomena fill adoptiu, se li lliura la medalla d’or de la vila i se li dedica la plaça situada a tocar de l’Església Vella. En aquesta església, amb motiu del centenari del pintor, s’inaugurà el Centre Cultural del poble (juliol de 1993). La família Miró féu donació d’un tapís al poble de Mont-roig.

Joan Miró va néixer a Barcelona el 20 d’abril de 1893, i morí el 25 de desembre de 1983 a Palma. Barcelona, Mallorca i Mont-roig defineixen el màgic triangle mironià.