A inicis del 2004 Esther Bargalló i Martí Rom van iniciar el treball de recerca, catalogació i difusió de les barraques de pedra seca de Mont-roig. Com que els dos eren membres de la junta del Centre Miró, van pensar aixoplugar aquesta nova activitat en aquella estructura (legal) del Centre Miró. Seria com una mena de secció. Així va néixer el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp.
El treball de camp el varen fer durant el període 2004 a 2006. Paral·lelament van anar fent articles informatius i fotografies de cada una de les barraques a la revista “Ressò Mont-rogenc”. Van començar al núm. 91 (3r trimestre del 2004). A continuació, el Centre Miró va publicar un tríptic informatiu sobre una “Ruta de les barraques de pedra seca a Mont-roig” (2005), on hi havia una tria d’onze barraques rellevants i de fàcil accés. I es va realitzar el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” (2006) de Martí Rom.
El febrer de 2007 es va publicar un web (www.pedrasecamont-roig.com). I el maig de 2007 el llibre “Barraques de Pedra seca a Mont-roig del Camp” (Cossetània Edicions).
Per a més informació, podeu consultar aquell web.
Aprofitant l’estructura expositiva del Centre Miró es va pensar anar fent exposicions dedicades a la difusió de la pedra seca. La primera fou “Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp” (4 d’agost al 24 de setembre de 2006).
En endavant es farien:
“Barraques d’arreu” (juny a agost 2007)
“Construccions de pedra seca a Mont-roig del Camp” (juny a juliol de 2008)
“Construccions de pedra seca d’arreu” (juny a juliol 2009)
“Diferents expressions de la pedra seca” (juliol a desembre 2010)
“5 Barraques de Mont-roig: Bé Cultural d’Interès Nacional” (juny a setembre 2015, febrer a març 2016 i desembre a gener 2017).
En aquesta primera exposició, “Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp”, a més de fotografies de les construccions s’hi mostraven croquis (amb les seves mides) de les més interessants. Al mateix temps i a la mateixa sala es projectava el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” de Martí Rom.
Esther Bargalló i Miquel Anguera 
