Llibres Miró i Mont-roig

“JOAN MIRÓ I MONT-ROIG: PAL DE BALLARÍ (1911-1929)” (Arola Editors, 2012)

Prou sovint, en molts textos diversos, es cita que Joan Miró va néixer a Mont-roig. Se’ns dubte és un error. Un error, conseqüència de la seva passió per aquest poble del Baix Camp, de la demarcació de Tarragona. No és difícil trobar en moltes de les declaracions del pintor referències importants a Mont-roig. Quasi es podria dir que responent a qualsevol qüestió o bé afegint d’altres comentaris a algun raonament, més aviat o més tard en la seva argumentacióacabarà sortint el nom del poble on hi va residir durant seixanta-cinc anys uns tres mesos a l’any. Miró devia gaudir d’aquesta confusió.

La importància de Mont-roig en l’obra de Joan Miró és un fet palès, inqüestionable; però encara es coneix poc d’ on i com exactament es nodreix. D’on sorgeixen, primer aquelles teles realistes de la primera època, i com a continuació neix aquell imaginari mironià que omplirà la seva obra posterior? De quina manera, en quina situació, en quin procés vivencial, Miró es sentirà impel·lit a compondre aquells llenços?

En la primavera del 1911 aquell Miró de divuit anys descobrirà un paisatge, que en endavant, estimarà i farà seu, una vida al camp allunyada de la que coneixia dels voltants del carrer Ferran de Barcelona, uns pagesos entossudits a crestallar els solcs, un poble dalt d’un turó i ple de costes. En aquell moment, i durant molts, molts anys, Mont-roig serà la seva miroia.

L’autor d’aquest llibre també ha trepitjat la terra fèrtil de Mont-roig amb els seus peus nus, també a conegut aquella vida reposada fixada per l’evolució de les collites, també ha passejat per aquella sorra de la platja quan encara no hi havia turistes… Un Mont-roig no gaire allunyat del que va conèixer, i viure, Miró unes dècades enrere.

Mont-roig es per Joan Miró el seu Pal de ballarí? L’autor d’aquest llibre pensa que si, i intenta explicar-ho, raonar-ho detalladament.

Mont-roig (14-04-2012)
Museu d’Art Modern Tarragona (04-05-2012)

Arts Santa Mònica (Barcelona) (24-05-2012)
“Galeria Marges U” de Cadaqués (18-08-2012)

TEXTOS

“Baix Camp: Miró” de Xavier García (“El Punt Avui”, 30-04-2012)

20120430-El-Punt-Avui Baixa

“El roig encès de Mont-roig” de Vicenç Altaió (“El Punt Avui, 13-06-2012)

20120613-El-Punt-Avui Baixa

“Lectures de Miró” d’Oriol Pi de Cabanyes (“La Vanguardia, 29-10-2012)

20121029-La-Vanguardia Baixa

“JOAN MIRÓ I MONT-ROIG: EL XISCLE DE L’ORENETA (1930-1983)” (Arola Editors, 2018)

Aquest llibre és el punt final d’un treball iniciat fa quaranta anys sobre la relació de Joan Miró i Mont-roig del Camp. Abans hi hagut els documentals “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002) i “Safatans mironians” (2007). La creació, amb uns quants amics de Mont-roig, del Centre Miró el 2005. I el llibre “Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)” (Arola Editors, 2012).

Joan Miró va arribar per primer cop a Mont-roig el 1911, tenia divuit anys. Hi va fer estades d’uns tres mesos fins el 1976. Són seixanta-cinc anys gaudint del blau intens de la mar en els dies de serè, del vent mestral, de passejar pels camins de Les Pobles observant com anava creixent algun pal de ballarí de les atzavares, o fruint del moment en que la seva mà acaronava la pedra roja de la muntanya de la Mare de Déu de la Roca. Miró arribava al mas amb la primavera. Com les orenetes.

El llibre és cenyeix fonamentalment en situacions relacionades amb Mont-roig. El seu mas, no és un diorama on Miró i d’altres amics seus actuen, entren i surten. S’intenta reflectir la vida d’aquell entorn pagès de Les Pobles. Hi ha el soroll de les ones de la platja de la Pixerota, l’aigua lliscant pels recs dels horts, els grills, el tossut bordar dels gossos… i el xiscle de l’oreneta.

El Pal de ballarí (vers l’escala de l’evasió) i el xiscle de l’oreneta ben bé poden explicar

l’evolució de l’obra de Miró i la seva relació amb Mont-roig. Ambdós, com tota l’obra de Joan Miró són una miroia. Atreuen la mirada.