Joan Miró havia col·laborat amb Joan Baixas i el “Teatre de la Claca” en la realització dels Ninots de l’obra “Mori el Merma” que es va estrenar a Barcelona al Teatre Liceu el juny de 1978. Amb motiu del “Centenari Miró” (1993) vam proposar al Joan Baixas reproduir alguns d’aquests Ninots. Al igual que els de “Mori el Merma”, aquests també es van emmirallar en aquell món d’Ubú (d’Alfred Jarry), que tan estimava Miró. Ubú és la imatge d’un dictador odiós i histèric, passat pel filtre de Miró, que volia que tot aquell conjunt tingués un aire divertit i festiu.
Finalment, i partint de la sèrie de Miró “L’enfance d’Ubú”, es varen fer sis Ninots amb la col·laboració dels artesans experimentats Alfred Casas i Martí Doy (juliol de 1993). N’hi ha dos de grans (el Gegant i la Geganta) i quatre de petits; són: el Gall, l’Òliba, el Titolot, el Mosquit, la Formiga i la Carabassa; aquests darrer es l’únic que es repeteix exactament respecte als de “Mori el Merma”. El Gegant és el Gall; va vestit de terra i representa el dia. La Geganta és l’Òliba, que va vestida de blau i simbolitza la nit. Els quatre capgrossos tan poden ser vailets entremaliats, com insectes malignes, éssers vegetals o criatures del somni.
En la decoració dels ninots participaren nens i nenes de Mont-roig, que amb la seva actitud espontània, pintaren les formes amb la terra vermella de les nostres contrades. La idea original de Miró que els Ninots fossin els elements d’un cercavila, s’ha fet realitat a Mont-roig. Van sortit sovint per les festes assenyalades del poble i també ho van fer algun cop fora vila. Quan reposaven s’estaven al “Centre Miró”, com vigilant l’esperit màgic que s’engendra de la conjunció Miró / Mont-roig.
El Gall
La Formiga
La Carabassa
El Mosquit
El Titolot
L’Òliba
2011: ELS “NINOTS MIRONIANS” VAN SER DESTRUÏTS
Un camió de l’Ajuntament amb una ordre de treball firmada per l’alcalde, Fran Morancho, se’ls va endur el dijous 28 d’abril de 2011. Se’ns va comunicar que era una petició de la família Miró.
Anteriorment, el juny de 2008, ja van fer un intent demanant la seva destrucció. Aleshores, Miquel Anguera i Brú, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament (i alcalde quan va ser possible la creació del Centre Miró, el 2004), va poder aturar aquella petició amb l’argument que el “Ninots mironians” s’havien creat formant part del “Centenari Miró” (1993), que havien rebut el vist-i-plau de la filla del pintor, M. Dolors Miró i que constaven en el llibre d’actes del Centenari elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Eren el resultat d’un treball de Joan Baixas, Alfred Casas i Martí Doy, més els nens i nenes de Mont-roig que els van pintar al pati de l’escola el juliol de 1993 en una acció que, sens dubte, hagués entusiasmat Miró, i que, a hores d’ara, ja formaven part del patrimoni i la cultura popular de Mont-roig.
Text publicat al “Ressò mont-rogenc” núm. 47 i 48 (4r trim. 1993 i 1r trim. 1994)