01 – INICIS DEL CENTRE MIRÓ

with No hi ha comentaris

Hi ha uns antecedents sobre el que seria l’espai expositiu del Centre Miró a l’Església vella de Mont-roig. Primer hem de citar l’homenatge popular a Miró del 1979, organitzat per l’Associació de Veïns Muntanya Roja i el documental “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979) de Martí Rom, que enregistra aquell acte i una llarga intervenció del pintor sobre Mont-roig al seu taller de Son Abrines de Palma de Mallorca.

Després, els actes del Centenari Miró a Mont-roig (1993). Aquests foren impulsats, en un primer moment, per Martí Rom. A continuació, l’Ajuntament s’hi va afegir sense gaire entusiasme. A més de les exposicions que es van fer al poble, definides des de Barcelona, hi havia dues propostes estrictament mont-rogenques: la creació d’un itinerari mironià i la reproducció dels ninots mironians de l’obra “Mori al Merma”, però retornant a la idea original de fer amb ells una cercavila pels carrers.

L’equip de govern de l’Ajuntament, el mateix pràcticament durant el període 1979-1999, no tenia cap interès en Miró. Per exemple, l’itinerari mironià proposat pel Centenari, i que constava a la documentació oficial, no es va fer fins tres anys després (1996) i com a conseqüència de la pressió d’algun regidor de l’oposició. Entre la desídia de l’Ajuntament i les bretolades d’alguns, els punts de l’itinerari van acabar malmesos. S’hauria d’esperar a l’Ajuntament encapçalat per Miquel Anguera, el 2003, un dels impulsors de l’homenatge popular a Miró del 1979, per redreçar completament la situació.

Des de feia anys, alguns companys de Mont-roig teníem contacte amb els amics del Centre Picasso d’Horta de Sant Joan. Coneixíem el seu projecte de centre d’interpretació de l’obra de Picasso en relació amb aquell poble. Pensàvem que en algun moment trobaríem la conjuntura favorable per tal de proposar fer-ho a Mont-roig, en relació a Joan Miró.

A l’equip de govern de l’Ajuntament, que va sorgir de les eleccions municipals de 1999, amb en Santiago Torrebadell d’alcalde, hi havia el Miquel Anguera de regidor de cultura. Aleshores es va fer un primer plantejament de crear el Centre Miró i d’arranjar l’itinerari.

La proposta d’un Centre Miró a Mont-roig es va anar cuinant durant l’any 2000. A Ressò mont-rogenc núm. 76, s’hi diu: “La Regidoria de Cultura… té en projecte la creació d’un centre dedicat a Joan Miró, a l’Església Vella, amb reproduccions de les obres que l’artista va pintar durant les diferents estades al nostre poble. És per aquest motiu, que una delegació de mont-rogencs va anar a Horta de Sant Joan, per tal de mantenir contactes i canviar impressions… Esperem que sigui una realitat en un futur no massa llunyà, ja que, juntament amb el renovat Itinerari Miró… representaria un bon reclam turístic pel nostre poble…”[1]. Quan tot semblava que realment es podia començar a plantejar el Centre Miró, amb Miquel Anguera com a alcalde, a la meitat del mandat, la crisi política (tan comú a Mont-roig en els darrers anys) ho va malmetre tot. Miquel Anguera, aleshores, tan sols fou alcalde del 20 de juliol al 26 de setembre de 2001 (poc més de dos mesos). Coses dels tripijocs de la política local.

Un darrer antecedent seria el documental “Mont-roig: Tornaveu mironià” (2002) de Martí Rom, on persones del poble que vàrem conèixer el pintor, explicaven la seva relació amb ell. En el primer documental, era Miró parlant de Mont-roig. En aquest segon, Mont-roig parlant de Miró.

Com a conseqüència de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003, Miquel Anguera va tornar a l’alcaldia. Serà en aquest mandat del 2003 al 2007 quan s’establirà, definitivament, el Centre Miró. Ressò mont-rogenc núm. 90 comentava: “L’Ajuntament sembla que finalment s’ha decidit… l’obertura d’un centre que exposarà… reproduccions facsímils de… quadres que l’artista va pintar a Mont-roig i que avui pengen en els principals museus del món...”[2].  En aquest moment inicial és cabdal el treball de l‘alcalde, amb el recolzament de l’equip de govern, no tan sols decidint endegar la proposta, sinó que també fent les múltiples gestions necessàries per aconseguir poder emprar el nom de “Centre Miró” i aconseguir les reproduccions previstes. Va caldre el permís de la Successió Miró, escriure als museus que tenien l’obra original i demanar que fessin un negatiu de pel·lícula fotogràfica (ektachrome) per poder-la reproduir amb la mateixa grandària que el quadre original, en una empresa de Barcelona recomanada per la Fundació Miró. S’aconseguiren, en aquesta primera fase (2004), tretze reproduccions.

Això va conduir a la creació del primer Centre Miró a l’Església Vella del poble. Era un centre d’interpretació sobre aquella relació entre Miró i Mont-roig;  fonamentalment centrada en el període 1911-1923. Des del naixement de Miró a Mont-roig, fins aquell (principal) Pal de ballarí que és “Terra Llaurada” (1923-1924). Com no podia ser d’una altra manera, aquest primer intent de Centre Miró es va inaugurar (un dia senar) el 23 d’abril de 2004. Ressò mont-rogenc núm. 90, explicava: “El Centre Miró, però, ha obert portes en un lloc provisional – El Centre Cultural Església Vella – circumstància que farà que calgui desmuntar-lo per instal·lar-hi altres exposicions que no tenen res a veure amb l’artista universal. La recerca de la seu definitiva, desavinences polítiques… alguns problemes d’incomprensió, allò de “Però què va fer Miró pel poble?… són els principals fantasmes contra els que ha calgut lluitar…”[3].

També s’esmentava que s’havia editat un nou tríptic de l’itinerari, ara finalment dit tal com era la proposta inicial del 1993: “3MR: Mirar, Miró, Mont-roig” i amb un text de Martí Rom. Va caldre refer els punts de l’itinerari mironià, per les destrosses que havien patit des del 1996. Continuant amb l’excel·lent relació que teníem amb el Centre Picasso d’Horta, el pregó de la Festa Major del 2004 el va fer el seu president, Elias Gastón. Durant aquell any 2004, des de l’Ajuntament i per l’impuls de l’aleshores l’alcalde, es va creure que calia dedicar l’Església Vella a seu permanent del Centre Miró; no es podia estar muntant i desmuntant l’exposició mironiana si és que es volia que tingués una projecció important. No fou gens fàcil començar el Centre Miró. Sols un petit grup d’entusiastes, la que seria la seva Junta Directiva, ho va fer possible.

A Ressò mont-rogenc núm. 91, s’hi pot llegir: “El passat 24 de setembre es va fer una reunió (oberta a tothom) on es va definir el marc d’actuació que permetrà desenvolupar els continguts i activitats del Centre Miró… No es vol cercar un àmbit estrictament artístic; si és un projecte cultural que vol congeniar les referències artístiques (Miró) amb l’entorn etnogràfic (Mont-roig)… En paral·lel a l’aprovació dels seus estatuts, comencem a treballar des d’ara mateix en la definició dels seus continguts…”[4]. La tramitació dels estatuts va ser prou llarga. Finalment, el 9 de maig de 2006 (núm. d’inscripció: 32234, del departament de Justícia de la Generalitat, SSTT de Tarragona) es van aprovar els estatuts del Centre Miró definint-lo com una entitat privada, una associació cultural. Posteriorment, el 30 de maig de 2008 (núm. 003716), va ser alta en el Directori de Col·leccions Obertes al públic de Catalunya.

El 15 d’octubre del 2004 es va fer l’assemblea de socis per tal de formar la primera Junta Directiva. Aquesta va quedar formada per: Josep Miquel Martí Rom (president), Joan Ramon Reverté Maydeu (vicepresident), Marcel Aragonès Sabaté (secretari), Lurdes Pujol Bargalló (tresorera) i, Angelina Rovira Bargalló, Maria Pilar Just Alsina, Joaquim Roigé Gonzàlez (com a vocals). Com a representant de l’Ajuntament hi havia el Miquel Anguera Brú. En una següent reunió s’hi van afegir com a vocals: Francesc Martí Rom, Josep Rovira Pujol i Vicenç Toda Gassó[5].


[1] Del IV trimestre del 2000, a la pàg. 44.

[2] Del 2n trimestre del 2004, a la pàg. 26.

[3] Del 2n trimestre del 2004, pàg. 26.

[4] Del III trimestre del 2004, pàg. 31.

[5] Sense cap intenció de ser exhaustiu, voldria anotar que a la Junta del Centre Miró hi ha, a més de Martí Rom que havia fet aquell documental “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), el Miquel Anguera Brú, un dels promotors d’aquell homenatge a Miró el 1979; Angelina Rovira, filla dels masovers del Mas Miró del 1955 al 1975; Lurdes Pujol Bargalló, la jove de la Consol Boquera (“La vaileta”)…

.

Text “Joan Miró i Mont-roig”. “Ressò mont-rogenc” núm. 90 (2n trim. 2004)

Junta Centre Miró
-->

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca