El Centre Miró va haver de tancar el seu espai expositiu l’abril de 2018.
Fins aleshores, des del març 2005 al 31 de març de 2018 vam tenir 78.011 visitants. Són gairebé uns 6.000 visitants per any (exactament: 5.939), i una mitjana de 28 visitants al dia.
Havíem fet, produïdes pel propi Centre Miró, 19 exposicions.
Teníem fulletons (del Centre Miró i de l’itinerari “3MR: Mirar, Miró, Mont-roig”) i les guies del Centre Miró en 6 idiomes: català, castellà, francès, anglès, alemany i rus.
Els fulletons de “Barraques de pedra seca” els tenim en català i castellà.
Havíem fet 7 “Caps de Setmana Mironians”, reproduint 228 quadres de Joan Miró i amb 57 aportacions d’artistes locals.
Del març 2005 al desembre de 2017 van sortir 178 articles als mitjans de comunicació. Uns 14 articles per any.
S’havien fet 15 reportatges a les televisions i documentals sobre el Centre Miró. Dels quals 4 eren estrangers (Estats Units, Anglaterra, Itàlia i Polònia).
Tot això es va acabar per una decisió de l’Ajuntament.
Tot venia del 2011 de quan, aprofitant el Centenari Miró Mont-roig (veure notícia “41”), l’alcalde Fran Morancho va intentar desallotjar-nos de l’església vella (veure “43”, “44” i “45”).
Amb les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 amb el nou alcalde Ferran Pellicer, d’ERC, el Centre Miró podia continuar.
A les eleccions municipals del 2015 Fran Morancho torna a l’alcaldia. Com dèiem, seria
la crònica d’una mort anunciada. I, el 9 de desembre de 2016 vàrem rebre una carta de l‘Ajuntament on es denunciava el conveni de col·laboració.
Com que vàrem demanar explicacions del perquè es feia aquella decisió i no sabien explicar raonadament el motiu final que era desallotjar-nos, ens van tenir entretinguts durant, pràcticament, tot el 2017 fent reunions i més reunions, i elaborant un pretès nou conveni.
L’únic argument que tenien, que era evidentment fals, era que utilitzàvem un espai municipal i que impedíem l’ús per d’altres entitats del poble. Semblava que el problema era l’equip de gestió del Centre Miró.
Aleshores, en una de les primeres reunions, vam fer la proposta de que la junta del Centre Miró s’apartaria en bloc de la gestió d’aquesta entitat i que desitjàvem que se’n es càrrec l‘Ajuntament. Nosaltres havíem creat el Centre Miró el 2004-2005 i, després de 14 anys, el deixàvem com un projecte d’èxit. L’important era que continués, que el nucli del poble de Mont-roig tingués aquest rellevant espai expositiu. No s’ho esperaven. La cara de sorpresa fou enorme. L’objectiu era tancar-lo.
Finalment, el dimecres 21 de juny de 2017 vam rebre una carta certificada, signada per la Successió Miró, dient que el Centre Miró de Mont-roig havia de finalitzar les seves activitats el 20 d’abril de 2018, quan es preveia que es poguessin iniciar les visites al Mas Miró, que s’obriria al públic per primer cop. Vam pensar que darrera de tot hi havia la mà de l’alcalde o, si més no, la seva activa complicitat. Ja tenia l’excusa perfecta.
Deien que no hi podia haver dos espais expositius (el Mas Miró i el Centre Miró), quan els relats d’un i l’altre són complementaris. Per apaivagar una possible tensió al nucli de Mont-roig, deien que tot el recorregut expositiu del Centre Miró es desplaçaria al Mas Miró. Cosa que no ha estat així.
Dissortadament el Mas Miró es un espai rellevant on el visitant veu bàsicament parets i mobles (opinió que ens han fet arribar prou persones), sense tenir una major informació (plafons o…) de la relació del pintor amb Mont-roig.
La junta del Centre Miró va intentar obtenir el recolzament de l’Associació Empresaris i Comerciants de Mont–roig però no vam mostrar cap interès en que el Centre Miró continués la seva activitat d’atraure visitants al nucli del poble. Deien que en vindrien igual. Anotació del 2019: el poble és un territori erm de visitants.
El 5 d’abril de 2018 vàrem rebre una altra carta de l‘Ajuntament en la que se’ns comunicava “la restitució de la possessió de l’Església vella…”.
El mateix dia de la inauguració del Mas Miró, el 20 d’abril de 2018, TV3 va venir a Mont-roig a fer un reportatge. A més de les imatges de l’esdeveniment van enregistrar una breu entrevista on Martí Rom, president del Centre Miró, explicava resumidament el tancament. Fou pel “Telenotícies comarques”. Veure:
.
El compromís de la Junta del Centre Miró sempre havia estat, des del 2005, que quan s’obrís el Mas Miró la nostre feina s’hauria acabat. La nostre idea era que la gestió d’un espai expositiu i etnogràfic dedicat a Joan Miró, al nucli històric de Mont-roig, continués amb conjunció i sota la direcció de la Fundació Mas Miró. Sembla que no ha estat possible. Ho vàrem intentar.
Text “Dossier 14 anys del Centre Miró”:
Addenda
Text de la donació d’elements de l’espai expositiu del Centre Miró a l’Ajuntament:
Fins i tot en el tancament forçós, el Centre Miró va actuar exquisidament amb l’Ajuntament entenent-lo com a la representació del poble, més enllà de qui hi havia a la seva direcció.
Text “El projecte d’obrir el Mas Miró començà molt abans del 2010” de Miquel Anguera publicat al web de la revista “Ressò mont-rogenc” (17-05-2018):
.
“La masia” (1921-1922) 
“El llangardaix de les plomes d’or” (1989). Tapís de Joan Miró i Josep Royo
Sol de palmes 
Panera de peix
“L’été” (1938) 
Cel i infern
