Martí Rom, president del Centre Miró  ja havia fet els documentals: “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), on Miró parla de la seva relació amb Mont-roig, i “Mont-roig: Tornaveu mironià” (2002), on persones del poble que van conviure amb Miró parlen d’ell.

També “Safatans mironians” (2007) i “Centre Miró” (2010). Veure l’apartat “Documentals mironians” i el punt “40” d’aquestes notícies.

Des del 2004, quan va iniciar el projecte de Centre Miró de Mont-roig, havia anat publicant diversos textos sobre el tema. Algun cop havia de fer algunes visites comentades a Centre Miró on jo aprofitava per explicar certes informacions rellevants que havia desenvolupat sobre la seva obra i la relació amb Mont-roig.

Aquest llibre “Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)”, Arola Editors (2012), és un compendi d’aquest treball anterior més les noves investigacions endegades els darrers anys.

Hi ha les moltes informacions de primera mà de les persones de Mont-roig que havien tractat quotidianament a Miró i la curosa recerca feta a la Fundació Miró de Barcelona.

L’ingent quantitat d’informacions va fer que aquest llibre sols abastés del 1911, quan Miró arriba a Mont-roig, fins el 1929. Era un primer llibre sobre Miró[1].

El primer llibre, “Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)” (Arola Editors, 2012), havia de publicar-se el 2011, any del centenari de l’arribada de Miró a Mont-roig. Però per una aturada inesperada, deguda a les dilacions de la Successió Miró (veure la introducció del llibre), el va posposar a 2012.

També la introducció definia els trets fonamentals del llibre: “Miró i Mont-roig. Què se’n sap? Des de sempre hi ha hagut, entre els estudiosos, una idea vaga d’una important relació del genial pintor amb aquest poble tarragoní: la terra, els seus peus ancorats en aquella terra de Mont-roig com a expressió de Catalunya, els seus passejos solitaris per la platja recollint el que el mar li oferia (una arrel del canyar, una pedreta…), els seus dibuixos amb un tros de canya a la platja… Aquestes idees han donat per a una munió d’articles i textos. Mont-roig sempre ha estat un punt de partida general i inconcret. Mont-roig era el paradís de Miró. Però aquest paradís té molts més elements i hi han viscut persones que han tingut relació amb el pintor…”.

Més endavant es descriu com estàa articulat el llibre: “presenta dos nivells de lectura. Per un costat, És el relat mont-rogenc de la vida i obra de Joan Miró des de l’any 1911 al 1929. Per l’altre, és una anàlisi, des d’una òptica mont-rogenca, de la seva obra, més un immens conjunt d’anotacions, que poden permetre a estudiosos aprofundir en una visió diferent de la seva obra…”.

Gairebé al final detallava aquella “aturada inesperada” de que parlava abans: “Dissortadament, i ha estat un assumpte de darrera hora, quan el llibre ja estava a l’editorial i estàvem fent les gestions pertinents per tal d’aconseguir el permís per poder incloure-hi imatges de quadres i dibuixos de Miró, ens hem trobat amb la terrible sorpresa que se’ns denegava l’ús d’aquestes. I no era problema dels diners. La raó esgrimida, per estrany que sembli, no té res a veure amb el propi llibre, sinó en la conclusió de la negociació del Mas Miró amb l’Ajuntament de Mont-roig. La publicació del llibre no podia estar subordinada a circumstàncies alienes. El llegir no ens ha de fer perdre l’escriure…”.

Tornant específicament al llibre, una línia de treball important sobre allò que deia de fer una “anàlisi, des d’una òptica mont-rogenca, de la seva obra”, era la proposta d’explicació del punt d’inflexió (generalment acceptat) que va suposar el quadre “Terra llaurada” (1923-1924), el trencament dels seus paisatges realistes d’influències cubistes o fauvistes de Mont-roig i l’inici del seu camí vers l’abstracció, passant per uns anys de forta influencia surrealista. És el “pal de ballarí”.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Es va fer a la Casa de Cultura Agustí Sardà de Mont-roig, el 14 d’abril de 2012. Hi havia introduint el regidor de Turisme Francisco Chamizo i el president de l’Associació de Veïns Muntanya Roja Miquel Anguera.

---

[1] El segon llibre seria “Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l’oreneta (1930-1983)” (Arola Editors, 2018).

.

PREMSA

“Baix Camp: Miró” de Xavier García. “El Punt Avui” (30-04-2012)

“El roig encès de Mont-roig” de Vicenç Altaió. “El Punt Avui” (13-06-2012)

“Lectures de Miró” d’Oriol Pi de Cabanyes. “La Vanguardia” (29-10-2012)

.

Text “Joan Miró: del Pal de ballarí a l’Escala de l’evasió” de Martí Rom, on es desenvolupa la tesi central del llibre “Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)”:

• 

• 

.

• 

•