02- INAUGURACIÓ CENTRE MIRÓ

with No hi ha comentaris

A partir d’aquell primer intent d’exposició sobre la relació de Miró i Mont-roig, inaugurat el 23 d’abril de 2004, va caldre preparar un definitiu relat expositiu que permetés desenvolupar d’una manera prou exhaustiva. Això fou durant els primers mesos del 2005.

La inauguració de la segona etapa, la que seria definitiva, fou el dissabte 12 de març. Per un costat vam aprofitar, restaurant-los adequadament, alguns elements (plafons i fotografies) que es guardaven als magatzems municipals des de l’exposició del Centenari Miró del 1993. A més, vam incorporar diversos elements cedits per mont-rogencs, com una tartana (com la que hi havia al mas Miró), gerres d’oli, carretells, senalla, carabasses, trespeus, farrala, menjadora, cavall de joguina… Tots ells elements estimats o relacionats amb Miró. Cal remarcar l’immens treball dels membres de la Junta del Centre Miró, així com d’altres persones que hi van voler col·laborar. A tots ens movia l’estimació per Joan Miró i, el que és més fonamental, treballar per la difusió del nom de Mont-roig arreu del món. Pensàvem que Miró, els seus quadres de paisatges mont-rogencs, ens podien permetre explicar el nostre context etnogràfic i social. Teníem clar que Miró estimava Mont-roig (“Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig” o “Quan viatjo sempre duc al maletí una garrofa de Mont-roig”) i nosaltres estimàvem Miró mitjançant Mont-roig. El que podríem dir-ne relat expositiu fou fruit de l’aportació d’idees del conjunt de persones de la Junta.

Finalment, el 2005, teníem vint-i-dues reproduccions: deu paisatges de Mont-roig, quatre natures mortes fetes al seu mas, el seu autoretrat, els retrats de la masovera (Adelaida Castellnou) i de la seva filla (Consol Boquera Castellnou)… i dues reproduccions de paisatges de Prades (la seva família paterna procedia de Cornudella[1]). També s’hi projectaven els meus documentals “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979) i “Mont-roig, tornaveu mironià” (2002). A l’espai central, a l’entrada, hi havia els Ninots mironians: el Gall, l’Òliba, el Titolot, el Mosquit, la Formiga i la Carabassa.

També s’hi exposava el tapís original “El llangardaix de les plomes d’or” (1989) de Joan Miró / Josep Royo, donació de la família Miró al poble de Mont-roig (en agraïment), durant els actes del “Centenari Miró, 1993”.

Les reproduccions dels quadres de Miró anaven des del 1914, amb “Paisatge de Mont-roig”, fins al 1924 amb “Terra llaurada”. Aquest quadre és comunament acceptat com un punt d’inflexió en l’obra de Joan Miró, és l’inici del seu camí vers l’imaginari i l’abstracció. Teníem els seus paisatges cabdals, els que representen l’essència mironiana de Mont-roig: “La masia” (la casa dels masovers del Mas Miró), la vista “Mont-roig: poble i església” (un quadre que mai va vendre), “Platja de Mont-roig” (la platja de la Pixerota,  on ell anava a caminar i banyar-se), “Mont-roig, Sant Ramon” (la muntanya de la Mare de Déu de la Roca, tan estimada pels mont-rogencs i el propi Miró), i el conjunt “La casa de la palmera” i “Hort amb ase” (dues de les tres vistes del Mas d’en Romeu, proper al seu mas; l’altre, “Les roderes”, no va ser possible). I, naturalment, el seu “Autoretrat”.

A “Ressò mont-rogenc” núm. 93[2] hi ha la relació d’entitats i persones que van col·laborar en la creació del Centre Miró.


[1] Són: “Paisatge de Mont-roig” (1914). “Paintings” n. 4, “Mas d’en Poca” (1914) n. 5, “La cafetera” (1915) n. 9, “Mont-roig, Sant Ramon” (1916) n. 23, “Platja de Mont-roig” (1916) n. 25, “Carrer de Prades” (1917) n. 41, “Vila de Prades” (1917) n. 42, “Hort amb ase” (1918) n. 62, “La casa de la palmera” (1918) n. 64, “Mont-roig: poble i església” (1919) n. 66, “Vinyes i oliveres” (1919) n. 69, “Retrat d’una vaileta” (1919) n. 70, “Nu del mirall” (1919) n. 71, “Autoretrat” (1919) n. 72, “El joc de cartes” (1920) n. 75, “Cavall, pipa i flor vermella” (1920) n. 76, “Retrat d’una ballarina espanyola” (1921) n. 80, “La masia” (1921-1922) n. 81, “L’espiga de blat” (1922-1923) n. 83, “El llum de carbur” (1922-1923) n. 84, “La masovera” (1922-1923) n. 87 i “Terra llaurada” (1923-1924) n. 88. Aquests quadres estaven a: Barcelona (Fundació Miró), Madrid (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía), París (Musée Picasso, Musée National d’Art Moderne / Centre Georges Pompidou), Düsseldorf (Kunstsammlung Nordrheim-Westfalen), Stockholm (Moderna Museet), Washington D. C. (National Gallery of Art. Gift of Mary Hemingway), New York (The Museum of Modern Art, The Solomon R. Guggenheim Museum, Metropolitan Museum of Art), Philadelphia (Philadelphia Museum of Art), Minneapolis (The Minneapolis Institute of Arts) i Japan (Nagashima Museum).

[2] Del I trimestre de 2005, a la pàg. 43.

.

PREMSA

“Inauguració de l’ampliació del Centre Miró”. “Ressò mont-rogenc” núm. 93 (1r trim. 2005)

“El Centre Miró de Mont-roig amplia els fons un any després de l’obertura”. “El Punt” (12-03-2005)

“El Centre Miró de Mont-roig amplía su oferta”. “Diari de Tarragona” (15-03-2005)

Miquel Anguera i Martí Rom
-->

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca